Quan aprenem a millorar les habilitats cognitives, acabem descobrint que la comunicació també és un art. I perquè? Doncs perquè amb el to i el ritme, podem també dir coses. El to i el ritme tenen molta força, tant com amb les mateixes paraules. No hem de perdre de vista que els humans fa molts segles que existim i els nostres avantpassats no parlaven pas. És que no es comunica una mare amb un fill sense emprar paraules? L’estudi de les habilitats comunicatives i cognitives ens pot ser de gran utilitat en moltes circumstàncies, ajudant-nos a dominar la comunicació quan calgui (mentre parlo m’estas assertint, somrius, observes i entens com has de seguir la teva conversa).  Una altre habilitat comunicativa és la del silenci. El silenci, per exemple, ens fa molta por per no sabem com omplir aquell buit però els silencis, articulats adequadament, donen força. És com deixar reposar un menjar preparat perquè acabi d’agafar tots els sabors.

Les habilitats cognitives tenen un fort sediment a la comunicació no verbal, com sap molt bé la Teresa Baró, una gran especialista en aquest tema amb la que he tingut la sort de poder comptar per formar algunes empreses de l’illa i de la que sempre he après.