En aquest temps de confinament d’obligat compliment que ha estat capaç d’aturar-ho tot o pràcticament tot, que ha restringit la mobilitat per terra, mar i aire, que ha fet parar màquines a industries, empreses i negocis que no fossin essencials, que s’ha emportat per davant festivals, concerts i esdeveniments, la única cosa que ha conseguit sobreviure haurà estat la comunicació. La comunicació que fa possible el teletreball, el seguiment dels nostres estudis, de la classe de cuina i de ioga o el contacte amb la familia i els amics. La comunicació que permet parlar amb els turistes per demanar-los que no cancelin, que aplacin, la comunicació que ens omple de música el saló de casa amb el regal de Tots a ca teua Festival o que ens permet comentar la jugada a través del Whatsapp o el Zoom per alleugerir l’angoixa.

Perquè sempre hem dit que comunicar és compartir i aquests dies estem comprovant que veritablement és així perquè s’ha convertit en l’únic passaport capaç d’obrir-nos les portes per arribar gairebé a tot arreu. Sens dubte, aquests dies hem vist que la comunicació s’ha convertit en el cordó umbilical capaç de mantenir-nos units a tots.